|
Associació de Veïns i
Comerciants de la Plaça Lesseps |
|
|
Històries de la plaça |
|
|
La
salut de les persones |
|
|
Per Josep Martí i
Valls, metge |
|
|
22/03/2012 |
|
|
|
|
|
Els
principals determinats de la salut son socials i econòmics, això vol dir que
per tenir bona salut cal: tenir feina i uns recursos suficients per anar vivint
sense angoixa, viure en una vivenda digne i sana, en un entorn social
acollidor i no degradat, tenir un medi ambient saludable i no contaminat, tenir
amics i estimar, poder participar social i políticament i se tingut en
compte, tenir un sistema sanitari públic, finançat suficientment amb el
impostos progressius i rebre una atenció de qualitat quan ho necessites. Aquests determinants socials i econòmics influeixen
sobre les característiques biològiques i genètiques de cada persona i sobre
els determinants de conducta individual com l’alimentació, l’exercici físic
que fem, els hàbits tòxics que tenim (tabac, alcohol i d’altres).De manera
que els serveis sanitaris, la medicina, influeix poc sobre la salut de les
persones, son necessaris per actual en algunes prevencions i sobre tot quan
la malaltia està establerta. Es per això que el tema de la salut no es
només un tema de responsabilitat personal si no que també es un tema polític,
calen estratègies de salut en totes les polítiques de l’administració pública,
i com diu l’article 43 de la Constitució Espanyola i el 23 de l’estatut
d’Autonomia de Catalunya: Es reconeix
el dret a la protecció de la salut de tots els ciutadans. Es competència dels
`poders públics organitzar i tutelar la salut pública amb les mesures
preventives, les prestacions i els serveis necessari. Responsabilitats
personals i responsabilitats dels governs. De vegades ens volen fer fixar molt,
potser d’una manera interessada, en els factor personals que afecten a la
salut, com els hàbits personals (atenció amb el que menges, colesterol, el
que fas o no fas, exercici, etc). I altres vegades ens preocupem massa de
petits síntomes o factors de risc i de seguida anem
al metge a buscar una panacea (generalment fàrmacs). Per contra, el que es fonamentalment
responsabilitats dels governs, possiblement per que va en contra d’interessos
econòmics d’uns quant que tenen poder, es molt més difícil de que s’hi actuï,
un exemple el tenim en la contaminació del medi, que passa als aliments i a
les persones causant cada cop més patologies cròniques, però com que aquesta
es una epidèmia invisible es molt
més difícil de que el ciutadà es sensibilitzi i demani actuar. Pensem que al districte de Gràcia, sobre
tot a la Vila, els nivells de contaminació atmosfèrica son els més elevats de
tot Barcelona, després ve l’eixample, i en alguns contaminants estem per
sobre del que està legislat per la Unió Europea per evitar danys per la salut.
Això es dona en aquests districtes fonamentalment per la gran densitat de trànsit
i el gran percentatge dels diesel d’aquest. Es per això que les polítiques de
mobilitat sostenible son fonamentals per la salut. Aquest només es un exemple de la necessitat
de polítiques de prevenció, podríem parlar també del tema de l’energia i la salut,
de la gestió de residus, de la política de la vivenda, etc, etc. Les
polítiques de prevenció s’han d’explicar al ciutadà i fer pedagogia (per cert
que en aquest tema es va perdre una magnífica ocasió en la consulta sobre la
Diagonal). Nosaltres ja ens portarem be, farem una dieta equilibrada, farem
exercici, deixarem de fumar, etc, però els polítics han de fer també la seva
feina, defensar els interessos i necessitats des ciutadans per sobre
d’interessos de negoci d’uns quants. Hem de demanar al nostra ajuntament que en
les programes del PAM i el PAD hi hagin objectius explícits i quantificables
en el tema de la protecció de la salut, la sostenibilitat i la qualitat de
vida. |
|
|
|
|
|
Versió de l’article publicada a Gràcia Nord |
|
