Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps
Històries de la plaça
Un plànol salvat del foc La Gràcia de Rovira i Trias
Per Xavier Muñoz i Torrrent, geògraf
03/06/2011
Imatge sencera del Plano geométrico de la Villa de Gracia d’Antoni Rovira i Trias (1863), escala 1:2000, recentment restaurat. Font: Arxiu Municipal de Barcelona, Districte de Gràcia
L’Arxiu de Gràcia és dipositari de l’original d’un dels més bells tresors de la cartografia gracienca: el Plano geométrico de la Villa de Gracia, que signà Antoni Rovira i Trias com a arquitecte de la Vila, l’octubre de 1863, just quatre anys després d’haver guanyat el concurs de l’Eixample, amb aquella proposta que tenia com a principi de l’expansió la continuïtat i la integració harmònica amb les altres poblacions del Pla de Barcelona. Aquest plànol és un document singular. És un dels pocs que se’n salvà de l’ocupació i posterior incendi de l’Ajuntament de la Vila durant la Revolta de les Quintes, l’abril de 1870. L’assalt va tenir com a objectiu la destrucció del padró d’habitants, però, de passada, el foc arrasà també la resta de la documentació que contenia l’arxiu, inclosos tots els expedients urbanístics i, amb ells, la cartografia municipal que s’havia elaborat fins aleshores, perdent-se per sempre un munt d’aspectes que ara permetrien afinar l’anàlisi de l’expansió urbana de Gràcia. El plànol es conserva gràcies a què, en el moment dels fets, es trobava prestat a l’Ajuntament de Barcelona (no se sap per quina causa concreta, però, molt possiblement, per qüestions de límits o per aquella mania d’annexió), i, per tant, constitueix un dels escassos documents oficials que queden dels generats durant la primera època de l’administració gracienca independent.
Detall del plànol a l’alçada dels Josepets i de Ca l’Alegre, contrastant amb la part urbanitzada del Carrer Gran	Recreació de l’assalt i incendi de l’Ajuntament de Gràcia durant la Revolta de les Quintes (1870), publicada en un diari francès de l’època. Font: Arxiu Municipal de Barcelona, Districte de Gràcia
Es tracta d’un mapa de molt detall, d’escala 1:2000, que acompanyava amb tota probabilitat una memòria administrativa, reproduint l’estructura sencera de l’urbanització de Gràcia. Hi destaca especialment, l’extensió i límits del municipi (més enllà del què avui dia comprèn el barri), els grans dominis rústics, així com els carrers i les places que s’anaven conformant al seu voltant, amb especificació de la toponímia existent. És un plànol àdhuc figuratiu, de forma que de l’alçada d’alguns elements es representa l’ombra, seguint l’orientació sud-nord. Fins i tot plasma els arbres significats, com els 44 xiprers a l’entrada dels Josepets que els connecten amb la part superior del Carrer Gran, ja urbanitzada. També recull les formes dels exuberants jardins i glorietes dels masos esdevinguts palaus; els passeigs, horts, camps de conreu, basses (en blau) i boscos que aleshores caracteritzaven un bucòlic paisatge en ràpida transformació. Per a l’altimetria utilitza, a més, el mètode de l’ombrejat per traços que emfasitza extraordinàriament l’efecte dels pendents de la Muntanya Pelada. Les estructures dels edificis més emblemàtics de la Vila apareixen perfectament delineades, com és el cas de l’edifici de l’Ajuntament, de l’església i del cementiri dels Josepets (1687), del casalot de la Virreina i la seva masoveria (1779), de Santa Maria de Gràcia (1835) o del Teatre Principal (1851) que s’alçava al Carrer Sant Domènec. També apareix la base del Campanar de la Vila, que el mateix arquitecte havia començat a construir el 1862. Molt poca gent en sap de la seva existència, a no ser el personal tècnic i especialitzat, car, de moment, no se li ha fet massa publicitat, tot i haver-se-li practicat recentment un acurat procés de restauració. És hora, doncs, de donar-li el relleu que es mereix i que permet mostrar la faceta més geogràfica i pròxima de l’insigne urbanista gracienc.
Detall del nord gracienc, amb els Josepets, Ca l’Alegre i el Carrer Gran a l’esquerra, i la Salut i els empits de la Muntanya Pelada a la dreta
Els termes municipals dels municipis del Pla de Barcelona abans de l’annexió a finals del s. XIX. Vegeu la forma del terme de Gràcia d’aleshores. Font: Web de Sant Andreu del Palomar
Versió de l’article publicada a L’Independent de Gràcia, núm. 393, 03/06/2011, p.3
Referència del plànol al catàleg La Plaça Lesseps a través dels mapes
Inici – Geografia de la Plaça – Històries de la Plaça
Correu-e