Associació de Veïns i
Comerciants de la Plaça Lesseps |
|
|
Històries de la plaça |
||
Un
plànol salvat del foc La Gràcia de Rovira i Trias |
||
Per
Xavier Muñoz i Torrrent, geògraf |
||
03/06/2011 |
||
|
||
|
||
Imatge sencera del Plano
geométrico de la Villa de Gracia
d’Antoni Rovira i Trias (1863), escala 1:2000, recentment restaurat.
Font: Arxiu Municipal de Barcelona, Districte de Gràcia |
||
L’Arxiu
de Gràcia és dipositari de l’original d’un dels més bells tresors de la
cartografia gracienca: el Plano geométrico de la Villa de Gracia,
que signà Antoni Rovira i
Trias com a arquitecte de la Vila, l’octubre de 1863, just quatre
anys després d’haver guanyat el concurs de l’Eixample,
amb aquella proposta que tenia com a principi de l’expansió la continuïtat i
la integració harmònica amb les altres poblacions del Pla de Barcelona. Aquest
plànol és un document singular. És un dels pocs que se’n salvà de l’ocupació
i posterior incendi de l’Ajuntament de la Vila durant la Revolta
de les Quintes, l’abril
de 1870. L’assalt va tenir com a objectiu la destrucció del padró
d’habitants, però, de passada, el foc arrasà també la resta de la
documentació que contenia l’arxiu, inclosos tots els expedients urbanístics
i, amb ells, la cartografia municipal que s’havia elaborat fins aleshores,
perdent-se per sempre un munt d’aspectes que ara permetrien afinar l’anàlisi
de l’expansió urbana de Gràcia. El plànol es conserva gràcies a què, en el
moment dels fets, es trobava prestat a l’Ajuntament de Barcelona (no se sap
per quina causa concreta, però, molt possiblement, per qüestions de límits o
per aquella mania d’annexió), i, per tant, constitueix un dels escassos
documents oficials que queden dels generats durant la primera època de
l’administració gracienca independent. |
||
|
|
|
Detall
del plànol a l’alçada dels Josepets i de Ca l’Alegre, contrastant amb la part
urbanitzada del Carrer Gran |
Recreació
de l’assalt i incendi de l’Ajuntament de Gràcia durant la Revolta
de les Quintes (1870), publicada en un diari francès de l’època.
Font: Arxiu Municipal de Barcelona, Districte de Gràcia |
|
Es
tracta d’un mapa de molt detall, d’escala 1:2000, que acompanyava amb tota
probabilitat una memòria administrativa, reproduint l’estructura sencera de
l’urbanització de Gràcia. Hi destaca especialment, l’extensió i límits del
municipi (més enllà del què avui dia comprèn el barri), els grans dominis
rústics, així com els carrers i les places que s’anaven conformant al seu
voltant, amb especificació de la toponímia existent. És un plànol àdhuc
figuratiu, de forma que de l’alçada d’alguns elements es representa l’ombra,
seguint l’orientació sud-nord. Fins i tot plasma els arbres significats, com
els 44 xiprers a l’entrada dels Josepets que els connecten amb la part
superior del Carrer Gran, ja urbanitzada. També recull les formes dels
exuberants jardins i glorietes dels masos esdevinguts palaus; els passeigs,
horts, camps de conreu, basses (en blau) i boscos que aleshores
caracteritzaven un bucòlic paisatge en ràpida transformació. Per a
l’altimetria utilitza, a més, el mètode de l’ombrejat per traços que emfasitza
extraordinàriament l’efecte dels pendents de la Muntanya Pelada. Les
estructures dels edificis més emblemàtics de la Vila apareixen perfectament
delineades, com és el cas de l’edifici de l’Ajuntament, de l’església i del
cementiri dels Josepets (1687), del casalot de la Virreina i la seva
masoveria (1779), de Santa Maria de Gràcia (1835) o del Teatre Principal
(1851) que s’alçava al Carrer Sant Domènec. També apareix la base del
Campanar de la Vila, que el mateix arquitecte havia començat a construir el
1862. Molt
poca gent en sap de la seva existència, a no ser el personal tècnic i
especialitzat, car, de moment, no se li ha fet massa publicitat, tot i
haver-se-li practicat recentment un acurat procés de restauració. És hora,
doncs, de donar-li el relleu que es mereix i que permet mostrar la faceta més
geogràfica i pròxima de l’insigne urbanista gracienc. |
||
Detall del nord gracienc, amb els Josepets, Ca l’Alegre i
el Carrer Gran a l’esquerra, i la Salut i els empits de la Muntanya Pelada a la dreta |
||
|
||
Els termes municipals dels municipis del Pla de Barcelona
abans de l’annexió a finals del s. XIX. Vegeu la forma del terme de Gràcia d’aleshores. Font: Web
de Sant Andreu del Palomar |
||
|
||
Versió de l’article publicada a L’Independent de Gràcia,
núm. 393, 03/06/2011, p.3 |
||
Referència del plànol al
catàleg La
Plaça Lesseps a través dels mapes |
||